Presentació de "Lo mariner de Sant Pau" a l'Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon.
“Lo Mariner de Sant Pau” m’ha permès viatjar a Palma de Mallorca per recollir el Premi de novel·la Lignarius el passat mes de juny i també m’ha fet retrobar amb el poble de Sant Pau de Segúries —el meu poble— on vaig estar signant llibres i vaig tenir l’honor de fer-hi el Pregó de la Festa Major d’enguany.
Ahir, una vegada més, vaig poder visitar la Vall de Camprodon per presentar-hi la novel·la. Això va ser a l’espai cultural Cal Marquès de Camprodon, organitzat per l’Associació de Dones de la Vall de Camprodon.
De fet, ahir podria dir que va tenir lloc la presentació oficial de la novel·la en el sentit més estricte i acurat de la paraula presentació. Amb la Teia Guillaumes, veïna, amiga i molt coneixedora i dinamitzadora de la Vall, vàrem parlar dels meus records però sobretot, vam parlar de la novel·la, del què s’hi explica i del significat de moltes coses de les que s’hi diuen.
​
​
Amb la Teia vam parlar del mar i de la muntanya, de les tradicions que s’han anat perdent, dels mariners i de la feina a pagès i de les arrels de cadascú i de l’enyorança.
​
​
Acompanyats dels assistent i seguint les passes d’aquest mariner que, tocat per la desgràcia, un dia va decidir deixar-ho tot i allunyar-se tan com va poder del mar fins arribar a un lloc on no n’haguessin sentit parlar mai, vam recórrer la província de Girona des de l’Empordà fins arribar a Sant Pau de Segúries on tot ja començava a terrejar:
Tot l’Empordà el va passar força ràpid. Ja veia que marinejava massa. Banyoles li va agradar però va veure lluentejar una immensitat blavosa tan semblant al mar que el va fer esglaiar.
Desfer el curs del Fluvià, sense deixar de vorejar-lo, va arribar a Crespià però no va ser fins arribar a la zona volcànica de la Garrotxa que va començar a veure que tot terrejava una mica més. A cada passa que feia s’adonava que més s’apropava al que buscava. Enfilant el Capsacosta ja va veure clar que hi arribava: “Aquell desnivell que encara em faltava atacar per arribar a Sant Pau era vertiginós i m’apagava el poc bleix que em quedava”.
I és en aquest punt quan ens vam fer la gran pregunta del milió: què devia tenir el mar que al Mariner se li feia tan enyoradís fins al punt que, tot i voler-ne fugir per acabar arrelant-se tan bé a un poblet de muntanya, mai va poder separar-se d’aquell rem que, penjat al capçal del llit, era el primer i el darrer que veia tot just aixecar-se al matí o abans d’anar dormir. És el que tenen les arrels, tan difícil d’oblidar-les per més que lluny que pugui marxar.
Vam acabar l’acte amb dues frases de la novel·la fàcilment aplicables a la mateixa vida. Peseu-hi.
. “El món és dels més forts, dels que han après a sobreposar-se i veure més enllà de l’horitzó. I tu, n’ets un d’ells.”
Aquesta frase li diu la primera dona al Mariner abans de la desgràcia que li canvià la vida. I és el record d’aquestes paraules, el record de la dona i la por de no decebre-la, que el fan tirar endavant i seguir lluitant sense rendir-se.
​
​
. Cal aprofitar cada intent de bonança, més la tempesta prou que arriba, tard o d’hora.
Donat que l’acte l’organitzava l’Associació de Dones de la Vall de Camprodon vaig voler acabar-lo amb la lectura d’uns passatges de la novel·la on la condició de la dona hi queda ben reflectida.
-
El “saber fer” de moltes dones.
​
-
I com la seva filla, ja de ben petita volia ser marinera quan, en aquells temps, no era per a nenes allò d’embarcar-se.
​
Només em queda donar les gràcies a la Teia per acompanyar-me en aquest acte amb rigor, complicitat, entrega… Són tantes les coses que li hauria d’agrair. Però, per damunt de totes, l’amistat.
Gràcies també a l’Associació de Dones de la Vall de Camprodon per convidar-me, a en Joan Vila de Llanars i a la família Guàrdia Cros per obrir-me les portes de la Masia del Mariner i, sobretot, a tots els assistents que van fer possible que l’acte de presentació de la novel·la tingués sentit.
Parlem de "Lo Mariner de Sant Pau" al programa El Magazín de TV del Ripollès.
El passat dimecres 15 de novembre em van entrevistar al programa El Magazín de Televisió del Ripollès per parlar de la meva relació amb Sant Pau de Segúries, del que escric i, sobretot, de la novel·la “Lo Mariner de Sant Pau” que va resultar guardonada amb el Premi Lignarius el passat mes de Juny a Palma de Mallorca.
Va ser tot un plaer parlar amb l’Esther Marti.
​
Si cliqueu al següent enllaç de Youtube podreu veure l'entrevista sencera.
Pregó de festa Major. Sant Pau de Segúries, setembre 2023
Quantes sorpreses m’està donant “Lo Mariner de Sant Pau”.
Quantes emocions retrobades durant el pregó a Sant Pau de Segúries.
Fer el pregó de la Festa Major del poble ha estat un plaer, un orgull i també un gran exercici de memòria i retrobament amb les arrels.
La novel·la —i el pregó, és clar— m’ha servit per recordar companys i companyes, recórrer el Sant Pau de la meva infantesa i homenatjar el poble que m’ha vist néixer i créixer i a tota la seva gent.
Passejar pel poble de quan era petit i recordar persones i llocs que hi han deixat empremta amb tots els qui m’hi heu acompanyat, m’ha fet adonar de la importància de ser qui som i, sobretot, de saber estimar d’on venim.
La tarda de divendres, si és cert que mentre algú es recordi de nosaltres no morirem mai, vaig proposar-me compartir-la amb coneguts d’un passat no gaire llunyà. Em feia il·lusió tornar-los a tenir entre nosaltres. Espero haver-ho aconseguit i que tots els assistents gaudissin de la seva companyia.
Com ja vaig dir al final del pregó, si jo fos el forester i les càmeres de TV3 ens haguessin estat gravant, hauria pogut acabar dient allò de gent de Sant Pau de Segúries, sou molt bona gent —que sí, que ho són—, però com que ni hi havia la tele ni jo em sento foraster a casa, només puc donar les gràcies a l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Pau de Segúries i a la comissió de festes per haver-me convidat a fer el pregó, a en Ferran Martín per la trucada, a l'alcalda, a l'Albert, per posar-m’ho tan fàcil i també a tots i a totes els qui m'hi vareu acompanyar. Espero que us ho passessiu tan bé com jo passejant pel Sant Pau d’anys enrere.
Visca Sant Pau de Segúries i Visca Catalunya.
Signatura "Lo mariner de Sant Pau" a. Sant Pau de Segúries, 13 d'agost de 2023
Quin bon diumenge he passat avui a Can Roura de Sant Pau de Segúries signant llibres de “Lo Mariner de Sant Pau”, la meva primera novel·la publicada.
Ha estat màgic retrobar-me amb tanta i tanta gent coneguda, amics amb qui feia temps que no coincidia, veïns i coneguts... En el fons, el dia d’avui ha estat un retrobament amb les arrels i això, no té preu.
L’acollida que té el llibre és molt bona, sobretot entre la gent del poble de Sant Pau, protagonista de la novel·la. Ja sou molts els qui heu llegit “Lo mariner de Sant Pau” i sé que us ha agradat. No puc ser més feliç.
Un dia com el d’avui, en companyia de la família, amics i de la gent del poble de ben segur serà difícil d’oblidar.
Gràcies als qui heu vingut avui. Quina il·lusió veure-us allà, fent cua. Enraonar amb vosaltres, comentar la novel·la i saber què us ha semblat ha estat màgic. Amb alguns de vosaltres la xerrada se m’ha fet massa curta. Haurem de trobar temps per seguir parlant de Sant Pau i de la novel·la.
No em cansaré de donar les gràcies a la Maria de Can Roura per la iniciativa de programar la signatura de llibres d’avui. Sense la implicació de la Maria, d’en Jesús i de la Sandra, res de tot això hauria estat possible.
Gràcies a tots i a totes.
Ens trobem de nou a Sant Pau de Segúries per la Festa Major. El divendres dia 1 de setembre tindré el plaer de fer el Pregó i el dissabte dia 2, al matí, estaré de nou a Can Roura per seguir parlant amb vosaltres i signar tants llibres com em porteu.
Premi Lignarius 2023
Avui, em ve molt de gust compartir amb tots vosaltres el Premi Lignàrius que he rebut a Palma de Mallorca per la novel·la, “Lo mariner de Sant Pau” que publica Edicions Balèria.
El Premi Lignàrius, un premi de nova creació, l’atorga Edicions Balèria juntament amb la fusteria Lignàrius. D’aquí ve el tema d’aquest premi, la fusta i el mar.
“Lo Mariner de Sant Pau” és la meva primera novel·la publicada. Espero que només sigui això, la primera de moltes altres que, de ben segur, li vindran al darrera.
Sant Jordi 2023
Quina diada de Sant Jordi més bonica. Amor particular no para de donar-me sorpreses.
​
Primer va ser el premi Saó de Ponent de textos teatrals per a espectacles de petit format. L’any passat, una fantàstica lectura dramatitzada a la Sala Beckett i, aquest any, el llibre surt publicat i Pagès Editors em permet estar a la seva parada per signar exemplars del llibre.
​
Que bé m’ho he passat. Crec que només cal veure’m la cara en algunes de les fotografies. Quina il·lusió m’ha fet veure amics i coneguts fent cua i poder enraonar una estoneta amb tots ells.
A tots i a totes els que heu vingut avui, com diria Lina Morgan, gràcies per venir. I, als que no he pogut passar per l’Arc de Triomf, gràcies per ser-hi! Perquè, per molt que escrigui, per molt que surti el llibre publicat, quina gràcia tindria tot plegat sense vosaltres?
​
Una abraçada ben forta i, fins la propera. Això només acaba de començar.
Presentació "Amor particular". Mollerussa 24 de febrer de 2023
Amor particular, la meva primera obra de teatre, guanyadora del premi Saó de Ponent, acaba de sortir publicada per Pagès Editors.
Estic convençut que, si us decidiu a llegir-la, la lectura de les primeres pàgines us portarà, en poques hores, a acabar l’obra. És així. No és broma.
"Amor particular” és un text sobre l'amor, les relacions, la convivència i els sentiments. En definitiva, la vida, com molt bé ha dit la Roser Parera avui, durant l’acte de presentació del llibre.
Només tinc paraules d’agraïment a tots els membres de Saó de Ponent per tota l’atenció rebuda durant l’acte de presentació del llibre que recull els textos teatrals guanyadors de les dues darreres edicions del Premi Saó de Ponent, el primer del qual és la meva primera obra de teatre, “Amor Particular”, amb la que vaig guanyar el premi l’any 2021.
L’experiència “Teatre i premsa” ha estat brillant, preparada amb molta delicada i amor a tot allò que estimen i saben fer tant bé els de Saó de Ponent: assaonar culturalment Mollerussa, el teatre i tot el que té a veure amb la cultura catalana. Estic convençut que mai oblidaré la presentació de la publicació d’Amor particular.
Tot i els nervis, estava nerviós, no ho puc negar, m’he sentit molt còmode enraonant amb la Roser Parera, periodista de Catalunya Radio, qui m’ha entrevistat després de fer una acurada presentació de l’obra, acompanyada al piano per David Pradas Gené que ha tocat la cançó homònima de Lluis Llach.
Rematar l’acte amb la signatura de llibres, ha acabat de convertir la presentació en una vetllada perfecta.
No recordo massa què he escrit en les dedicatòries. Potser perquè he anat variant segons les persones o el que m’explicaven. En totes però, no he pogut estar-me de desitjar una vida plena d’amor, plena d’amors particulars com els que viuen en Màrius, l’Uri, l’Axel i la Txell, una vida plena d’amor allunyada de prejudicis, barreres i etiquetes. La mateixa vida plena d’amor us la desitjo a tots vosaltres, sobretot a tu qui, ara mateix, m’estàs llegint.
Tot seguit pots llegir la crònica/presentació feta per Roser Parera:
ACCIDENT A COLLEGATS
Un escalador ha quedat ferit greu aquest diumenge després de caure d'una alçada d'uns quatre metres al Congost de Collegats, al Pallars Jussà, segons han informat els bombers.
Dues persones estaven escalant el Congost i una d'elles ha caigut perquè la roca per on pujava s'ha trencat. L'escalador ha impactat diversos cops amb l'esquena i el cap contra la paret de la muntanya.
L'accident ha tingut lloc a primera hora d'aquesta tarda.
Els bombers han fet una primera assistència al ferit, l'han immobilitzat i l'han traslladat amb l'helicòpter fins a la Pobla de Segur. Finalment, l'han portat a l'hospital del Vall d'Hebron a Barcelona pel seu pronòstic greu.
Per tal d'evitar accidents, els bombers insisteixen en la necessitat d'extremar les precaucions a l'hora de fer activitats al medi natural.
Roser Perera Moragues. Catalunya Ràdio. Pallars Jussà.
Aquesta hauria pogut ser perfectament la crònica de l'accident que pateix en Màrius, un dels protagonistes de l'obra "Amor particular" de Xavier Zanuy, premi Saó de Ponent 2021.
Un text que em vaig llegir en un trajecte d'AVE Madrid-Barcelona i que em va atrapar des de la primera pàgina. Vaig arribar al meu destí sense adonar-me'n. M'ha sorprès que sigui una primera obra dramàtica tan ben escrita i amb ritme.
M'ha semblat un text tendre, sensible, però també aspre i cru per la realitat que s'hi explica.
L'obra parla d'una parella, el Màrius, -un escriptor madur amb cadira de rodes per un accident de muntanya - i l'Uri, més jove, incoherent. Fa 20 anys que estan casats. La relació entre ells queda tocada per l'accident que deixa tetraplègic en Màrius i per l'acord d'una relació oberta. En aquest punt entra en escena, l'Àxel, un jove fisioterapeuta de Mollerussa que al final es convertirà en la segona oportunitat d'en Màrius malgrat la diferència d'edat, del seu origen i de pertànyer a generacions diferents. Al meu entendre, Màrius es converteix en un Pigmalió per l'Àxel.
És un amor particular.
Hi ha un quart personatge en aquesta relació d'homes i és la Txell, la germana del Màrius, l'única dona de l'obra que aporta humor i contrapunt a la història i que professa molt d'amor cap al seu germà.
Un text sobre l'amor, les relacions, la convivència i els sentiments. En definitiva, la vida.
Lectura Dramatitzada Amor Particular. Sala Beckett. 20 de març de 2022.
Avui he tingut la sort de gaudir de la lectura dramatitzada d’Amor particular, la meva primera obra de teatre, guardonada, ara fa tot just un any, amb el premi Saó de Ponent i no puc estar més feliç. Aquells personatges que vaig imaginar mentre escrivia, avui s’han fet reals. Avui, en Màrius, l’Uri, l’Àxel i la Txell parlaven, es movien i, poder-los sentir, m’ha fet molt i molt content.
​
La Teresa Vallicrosa ha connectat amb la Txell i ha aconseguit fer-nos-la tan propera tan en el punt més còmic com quan sacseja la motxilla que porta a l’esquena. El Jordi Llordella ha sapigut jugar amb les emocions de l’Uri, convençut del que té i alhora tocat pel que pot perdre. L’Alejandro Bordanove s’ha convertit, durant una estona, en l’Àxel que havia imaginat, un jove d’avui, que toca de peus a terra, natural, espontani i que no m’estranya que desperti passions allà on passa. I del Ruben Ametllé què puc dir? Ha connectat amb la tendresa del Màrius, amb les seves pors i els seus dubtes alhora que ha aconseguit fer-lo somiar despert.
​
Felicitacions especials als quatre que, amb només tres assajos, heu donat vida a l’Uri, a en Màrius, a l’Àxel i a la Txell i ens els heu fet arribar com heu aconseguit fer-ho, amb totes les seves il·lusions, neguits i dubtes.
Gràcies Oriol Puig i Grau per portar-ho tot cap on ho has portat. Eren els actors i el text, el que jo he escrit i les seves veus. La meva enhorabona.
No puc deixar de donar les gràcies també a la Sala Beckett per tot plegat. Sense ells aquest somni no hauria estat possible.
M’agradaria també agrair a totes aquelles persones que heu estat al meu costat quan l’escrivia, als qui, en el seu moment, us vàreu llegir primeres versions del text i em vàreu fer arribar els vostres comentaris per millorar-la, i a tots els qui heu decidit donar-me un vot de confiança i us heu apropat a la Beckett per gaudir d’aquest Amor particular. Moltes gràcies, de veritat. Ha estat un gran plaer veure la sala tant plena i saber que us ha interessat i l’heu gaudit.
Avui, durant la lectura, escoltava als actors i pensava... Això ho he escrit jo? No pot ser. Encara no toco de peus a terra. Tot això és nou per mi i, ara mateix, amb el que he vist, estic en un núvol. És massa fort tot plegat.
Tant de bo aquest somni no acabi aquí i algun dia l’obra es pugui arribar a representar en algun teatre. Tan de bo tingui més vida. Tan de bo... Està bé somniar. Res és impossible i l’esperança, l’esperança és l’últim que es perd.
Link de la web VOLTAR I VOLTAR. Els responsables de la web can assistir a la representació i van dir-hi la seva:
Premi SAÓ de Ponent 2021
Em ve molt de gust compartir amb tots vosaltres el premi Saó de Ponent de textos teatrals per a espectacles de petit format que avui he rebut a Mollerussa per la meva primera obra de teatre, Amor particular.
Amor Particular és una història plena d’humor i tendresa, de retrets i dolor. Però no només això. És, sobretot, una història d’amor que pretén trencar barreres i donar visibilitat a noves normalitats.
Vull agrair el premi i tota la tasca que fan la gent de Saó de Ponent de Mollerussa. El dia d’avui és d’aquells que mai oblidaré. I no l’oblidaré pel premi, evidentment, el primer premi, però també per l’acollida i el tracte rebut a Mollerussa. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.
Ara només em queda somiar que algun dia es pugui veure dalt l’escenari.
